Sexólogo - Terapia de Pareja - Consejero Matrimonial - Sexólogos
Álbum
Sexólogo - Terapia de Pareja - Consejero Matrimonial - Sexólogos
Sexólogo - Terapia de Pareja - Consejero Matrimonial - Sexólogos
- Conflictos de convivencia y sexuales - Sexologo Barcelona
Foto
Foto
Xavier Conesa Lapena (Col. nº 4.977)
Carme Serrat Bretcha (Col. nº 3.866)
Tel: 93 570 71 54

C/Gaietà Vinzia, 11-13 MOLLET

C/Santa Anna, 28 BARCELONA

Avda Diagonal (cantonada) Pseg. de Gràcia BARCELONA

conesa@gmail.com
¿Quiénes somos?
Profesionales interesados en la salud psicológica. Desde 1980 estamos abocados a la tarea de contribuir a mejorar la calidad de vida de nuestros consultantes.

imagen
Foto
¿Qué hacemos?
Tratamientos de los conflictos de pareja y familiares, depresiones, transtornos de ansiedad, fóbias, problemas de personalidad, timidez, disfunciones sexuales, y de otros problemas psicológicos, en forma individual, en pareja o en grupos.
Además tratamos de contribuir para saber cuidarnos, para valorar la vida y para poder disfrutarla.
imagen
¿Qué técnicas utilizamos?
Sexológicas, cognitivas y de modificación de conducta, adaptadas al tipo de problemática.

¿Cómo son nuestras sesiones de trabajo?
Cara a cara, interaccionando con lo que a Ud. Le esta pasando. Lo mas breves que puedan ser, dado que Ud. está sufriendo cuando nos consulta, y su tiempo vale.

¿Qué nos avala en este tema?
Casi veinte años de experiencia. Haber recorrido muchos lugares buscando lo mas eficaz y eficiente para realizar nuestra tarea.
Colaboración y reconocimiento de distintas instituciones con las que interactuamos
Estar informados permanentemente de los aportes de la ciencia.
Pero sobretodo nuestra actitud seria, comprensiva y crítica de la problemática por la cual nos consultan y nuestro deseo de serle útil y brindar una buena atención.
Entendemos que trabajar en sexualidad es una forma de contribuir al desarrollo personal y sabemos que si nos cuidamos nos sentiremos mejor. Y estamos seguros que las conductas que le causan displacer a Ud. o a los suyos, se pueden mejorar o cambiar.
imagen


Conflictos Familiares - Crisis de Pareja
Estamos viviendo en una era de constantes conflictos de pareja, angustia matrimonial, cambios sociales, políticos, economicos y divorcios que generan crisis permanentes en las personas y por lo tanto en las familias que conforman los grupos familiares.
La familia como grupo humano primario se ve muy afectada por la falta de ayuda en la sociedad y por todo lo que sucede a nivel de las costumbres mas permisivas e indefinidas, influidas en gran medida por los conflictos y crisis reflejados por los medios de comunicacion masiva.

La situacion ambiental potencia crisis o genera conflictos familiares, matrimoniales o de pareja muy frecuentemente, por eso es importante una intervencion profesional a tiempo fin de orientar y coordinar esfuerzos para lograr evitar la angustia, divorcios y alcanzar el bienestar perdido y deseado.
La aparicion de un conflicto familiar, matrimonial o divorcio coincide generalmente con situaciones de cambio y es necesario solicitar ayuda profesional.



Ayuda Matrimonial - Conflictos por Divorcios


Las causas mas frecuentes de conflictos familiares y de pareja son:
Dificultad en la comunicacion de la pareja: lo que impide consolidar el noviazgo o matrimonio, generando una crisis o conflicto, en vez de buscar una solucion o ayuda al problema.
Problemas matrimoniales que generan angustia, porque casarse implicara abandonar a la familia de origen e integrar un nuevo grupo familiar, significa compartir otras situaciones y personas con el conyugue y sus familiares.
No aceptacion de las diferencias personales y sociculturales dentro de las familias de los nuevos miembros que entran al grupo familiar como yernos o nueras, iniciando de esta forma una crisis o conflicto.
Desavenencias conyugales, con discusiones permanentes, con agresividad emocional, física y/o economica, provocando angustia en ambas partes y hasta incluso el divorcio matrimonial.
Problemas de incompatibilidad entre parejas por proceder de diferentes religiones y/o costumbres afectando el area sexual, produciendo impotencia, anorgasmia, infecundidad que traen infelicidad, conflictos y stress.
Infidelidad real o celos infundados, difíciles de resolver dentro del seno de la pareja, necesitando la intervencion terapeutica para aclarar una situacion difícil, como son los celos y la infidelidad que generan angustia.
Violencia familiar, tanto en la pareja de los padres entre si, como hacia los hijos, lo que genera mucho malestar y daña a todos los miembros del entorno familiar, ocasionando enfermedades psíquica y psicosomaticas, ademas de inseguridad y falta de ayuda mutua.
Falta de control de los hijos pequeños y adolescentes, ya que los cambios sociales les impide desarrollarse armonicamente, ya sea en la escuela o con amistades problematicas, viviendose una situacion de crisis.
Problemas economicos que traen aparejado el cambio de los roles tradicionales del hombre y la mujer dentro del hogar.
Separacion y/o divorcios familiares por conflicto. Relacion con los hijos durante y despues del divorcio.
Convivencia dentro de los grupos familiares con personas mayores como abuelos o padres con enfermedades deteriorantes como Alzheimer o aterosclerosis o demencia senil, que complementan al aumento de la angustia.
Familias con hijos discapacitados, o adolescentes adictos.
Casos en que uno de los padres sufre una enfermedad cronica y/o terminal y se alteran los roles de los hijos, hacia los padres, ya que los hijos deben convertirse en padres de sus padres.
Emancipacion o independencia de los hijos, ya que implica una separacion familiar de los hijos produciendose el “síndrome del nido vacio” y consecuentemente la angustia.
Abuelidad, cuando los padres les cuesta asumir ese nuevo rol, distinto del ser padres y les cuesta posicionarse en la nueva etapa que deben vivir, es probable que aparezcan celos, conflictos y competencia con los hijos.
Todas estas situaciones, como por ejemplo, conflictos familiares, divorcios, problemas de pareja y crisis matrimonial necesitan ayuda y asesoramiento profesional a fin de ser superadas con exito.


Angustia por divorcio de pareja ayuda a conflictos familiares crisis de pareja ayuda a conflictos de pareja crisis familiares por divorcio matrimonial. Conflictos matrimoniales crisis de divorcio ayuda en angustia matrimonial angustias familiares.
imagen
os órganos genitales son normales pero, ante todo intento de penetración, el orificio vaginal se cierra: se produce una contracción involuntaria (espasmo) de los músculos perivaginales. “Ante la intromisión de un pene, la vagina reacciona igual que el ojo cuando ve acercarse una mosca”, compara Kroger. Esta comparación resalta el carácter involuntario de la constricción.

A veces, una revisión ginecológica es difícil, o incluso imposible, aunque tan solo se examinen los órganos genitales externos. Ante cualquier acercamiento, la mujer aprieta las piernas. Sin embargo, es fundamental realizar la revisión porque permitirá establecer el diagnóstico y confirmar que los órganos genitales no presentan ninguna anomalía.
imagen
La coeducació ha contribuït de manera essencial a l'equitat de gènere, aconseguint que el repartiment de rols entre sexes sigui cada vegada més equilibrat. Per això crida l'atenció que determinats grups encara perseverin en mantenir plantejaments propis d'èpoques passades quan la secció femenina ens regalava perles d'aquest estil:

Les dones mai descobreixen res, els falta, per descomptat, el talent creador, reservat per Déu per intel · ligències virils; nosaltres no podem fer res més que interpretar, millor o pitjor, el que els homes ens donen fet.

Aquest era el concepte que tenia de la dona Pilar Primo de Rivera, fundadora en 1934 de la Secció Femenina, institució que s'encarregava de l'adoctrinament ideològic quan la discriminació educativa per raó de sexe era una constant. La Secció Femenina s'encarregava d'impartir l'assignatura de "Formación del Espíritu Nacional", dirigida en exclusiva a educar el gènere femení. En el seu llibre de primer curs de batxillerat editat el 1962, i vigent bastants anys, deixa clara la funció social de la dona:

A través de tota la vida, la missió de la dona és servir. Quan Déu va fer el primer home va pensar: No és bo que l'home estigui sol. I va formar la dona per la seva ajuda i companyia i perquè servís de mare. La primera idea de Déu va ser l'home. Va pensar en la dona després, com un complement necessari, és a dir, com una cosa útil.

Què opinaria Pilar de la participació de la dona en nombrosos descobriments científics i de la seva presència en el panorama polític actual, amb l'omnipresent Angela Merkel, flagell dels seus homònims homes? En la seva època també hi havia dones com Clara Campoamor, María Moliner, Victòria Kent, etc. Sempre hi ha hagut dones que s'han sortejat els adoctrinaments, però ja se sap que no hi ha pitjor cec que el que no vol veure.

Per què les dones han de ser educades per ser mestresses de casa i els homes per ser empresaris? Per tots és ben sabut que moltes mares podrien donar consells sobre com portar un negoci gràcies a la seva perícia en economia domèstica, apresa en el dia a dia, sent capaços d'estirar un sou fins a límits gairebé inexplicables, i de treballar dins i fora de casa en una varietat cada dia més àmplia de professions. I cada vegada els homes van sent més autosuficients en les tasques de la llar, no sent necessària la recerca d'una substituta de la mare per sobreviure. Tot això ens demostra que tots dos poden exercir tots els rols dins de la família.

Per tot això, el repartiment de papers que es produeixi en una parella que viu junta, independentment de si tots dos són del mateix o de diferent sexe, ha de ser consensuat entre tots dos i no el fruit dels dictàmens d'educació sexista, perquè tots dos han de tenir la capacitat d'escollir i estan perfectament capacitats per exercir amb eficiència i, si no, tot s'aprèn amb la pràctica. El repartiment de rols domèstics ha de ser una de les moltes decisions que ha de consensuar la parella i no una imposició de nostàlgics de la Secció Femenina.

El que sí que queda clar és que les dones han deixat de ser considerades un complement de l'home i ocupen el seu lloc en l'ampli ventall de capacitació laboral. Serveixin d'exemple les olimpíades de Formació Professional celebrades en els últims anys, les alumnes estan copant els primers llocs en mecànica de vehicles industrials i xapa i pintura de l'automòbil, professions fins ara relegades tradicionalment a ells, així com moltes altres professions. Ells despunten també com cuiners, modistes, perruquers, llevadors, etc. i si no, per constatar-ho, només n'hi ha prou amb fer una ullada als restaurants amb estrella Michelin oa les plantilles en hospitals. Aquesta és la grandesa de la coeducació, que nens i nenes, nois i noies, puguin créixer sent lliures de triar, sense que el fet de pertànyer a un gènere llast seus somnis.

La coeducació no només se circumscriu al pla de les tasques de la casa, dels rols dins de la família, de l'àmbit professional, etc, sinó també en el sexual, perquè una educació crítica i responsable assegura l'assertivitat, és a dir, que tant elles com ells siguin capaços de prendre decisions adequades en qualsevol faceta de la seva vida. Certs col · lectius defensen que una educació separada per sexes evitaria embarassos no desitjats, el contagi de les MTS i qualsevol altra malaltia relacionada amb la Sexualitat. Quina ximpleria! No se li poden posar portes al camp. Està demostrat que aquestes separacions no fan sinó afavorir l'oposició de gènere creant una visió estereotipada i poc saludable del sexe complementari. La manera de prevenir problemes de salut associats a conductes sexuals i embarassos no desitjats és una adequada educació sexual, que faciliti la presa de decisions fonamentades en coneixements científics i psicològics, i amb un denominador comú: la llibertat i el respecte tant a nivell individual com de la parella. Una sexualitat responsable, voluntària i respectuosa és sinònim de salut.

La coeducació assegura una formació completa en tots els àmbits i per tant proporciona les estratègies i eines necessàries per realitzar-se com a persona autosuficient. No obstant això, els drets conquerits no estan assegurats, tenim exemples recents en l'àmbit laboral donnde s'han retallat sense cap objecció èxits que es consideraven immutables. Per això ens sembla important posar l'accent en aquest tema. Si no lluitem per mantenir i desenvolupar el que tant ens ha costat aconseguir, correm el risc de perdre, i els límits que lliurement cada un podria imposar-se, ens els s'imposaran amb l'educació.

Els pilars en què s'ha de fonamentar una educació de qualitat, són el respecte i l'equitat, i la coeducació afavoreix aquest plantejament. Per això, separar els nens de les nenes pel tipus d'educació és una forma de discriminació pròpia de segles passats que atempta contra els drets humans.

Per acabar, recordaré una frase de Mary Wollstonecraft (filòsofa i escriptora del segle XVIII) "No desitjo que les dones tinguin poder sobre els homes, sinó sobre elles mateixes" i el mateix es pot aplicar en el cas dels homes, aquesta és la grandesa de la coeducació.
imagen
Las cuestiones de pareja siempre son un tema recurrente en cualquier consulta de sexología. Esta semana he impartido, en compañía el Dr. Froilán Sánchez, un taller sobre este tema a médicos reunidos en el Foro de Salud Sexual de Marbella. El objetivo del taller era ofrecer recursos a los profesionales para manejar los conflictos de pareja, dado que ésta puede tener una notable influencia para bien o para mal en la evolución de los problemas de salud, sobre todo en el caso de disfunciones sexuales.
Gracias a los comentarios de los asistentes pudimos constatar que el tema mueve mucho. Son cosas que ya sabemos- decía una médico- pero que viene muy bien ver expuestas de manera tan clara, ya que ayudan reflexionar y a ponerlas en práctica en nuestra vida personal. Motivada por estos comentarios he pensado que podría ser interesante ofrecer unas sencillas recomendaciones que ayuden a cuidar la relación.

En primer lugar tiene que quedar claro que la pareja es una opción, no una obligación. Y que para que toda relación funcione requiere de un compromiso. Por otro lado, el vínculo se debe mantener al día prestándole atención y cuidándolo. Si no se está dispuesto a ello, no va a funcionar; en cuestión de pareja las medias tintas son un desastre. O se está o no se está en pareja, no vale lo de ahora sí y ahora no. Bien es verdad que las condiciones del contrato pueden ser muy variadas y pueden oscilar de un mayor a un menor compromiso; pero toda pareja se rige por un contrato implícito y explicito que siempre está presente.

Vamos a comentar algunos de los componentes presentes en la relación de pareja, para poder evaluar en qué medida son satisfactorios en la relación y en qué grado podemos mejorarlos:

Empatía: Una persona enamorada o interesada por otra es empática, se preocupa por su pareja, y más todavía en periodo de conquista. Pero ésta no debe descuidarse o perderse cuando la pareja está consolidada, ya que es una de las muestras de amor más apreciada.

Confianza: Inspirar confianza es una condición necesaria para iniciar una relación, es importante desplegar nuestras antenas sensoriales para detectar si nos sentimos bien con esa persona o si percibimos algún tipo de incomodidad o peligro. La confianza se debe ir desarrollando hasta convertirse en un ingrediente esencial, ya que tener alguien en quien confiar de manera incondicional es uno de los aspectos más valorados de la vida en pareja.

Afecto: Las muestras de cariño y ternura son un excelente indicador de los sentimientos que inspiramos a esa persona. Hay que cuidarlas y propiciarlas, no se deben descuidar en ningún mome nto. Besos, caricias, manifestaciones de afecto, más allá del tiempo dedicado al sexo, son esenciales en la relación de pareja, son el combustible que la hace funcionar.

Compatibilidad: Cuando nos interesa alguien de verdad sentimos que somos compatibles, aunque veamos diferencias de carácter pensamos que los polos opuestos se atraen; en esencia sentimos que tenemos una visión parecida del mundo y que somos unos buenos compañeros de viaje. Está comprobado que la compatibilidad es un factor que predice el éxito de la pareja.

Sintonía: La sintonía tiene que ver con la sensación de que nuestras emociones son compartidas, que tenemos sensibilidades parecidas, que en muchas ocasiones vibramos al unísono.

Proyecto de futuro: El proyecto de futuro conjunto es uno de los indicadores más fiables de la estabilidad de una pareja. Los proyectos de futuro se pueden manifestar en distintos aspectos en función del tipo de pareja y se resume en el deseo de permanecer juntos.

Hoy en día hay muchos tipos de parejas y no todas aspiran al matrimonio; hay parejas estupendas que viven cada una en su casa y sólo se ven los fines de semana. Como hemos dicho, los modelos de relación son muy variados. Por eso es importante tener claro qué esperamos de la relación y qué podemos aportar. En la comunicación honesta está la clave para que la vida en pareja nos aporte bienestar y satisfacción.
sexologo barcelona sexologos barcelona sexólogo barcelona, sexólogos barcelona
Segons l'OMS, es considera la salut sexual com "La integració dels elements somàtics emocionals, intel · lectuals i socials de l'ésser sexual per mitjans que siguin positivament enriquidors i que potenciïn en les persones la comunicació i l'amor."

La sexualitat té la funció de relacionar-nos amb nosaltres mateixos i els altres i es caracteritza per la recerca del plaer, l'activitat, la comunicació i complementàriament de la reproducció, ajudant l'home a mantenir el seu equilibri interior i personal.

Des del moment de la fecundació en què es forma l'embrió, aquest pateix una sèrie de canvis en el seu desenvolupament fins al moment del naixement, que diferencien els nostres òrgans i característiques sexuals. Serà a partir del naixement, quan a poc a poc es pren consciència, que som nens o nenes i es va a esperar de cada persona un determinat comportament i unes determinada conductes. Des de petits se'ns indica com hem de comportar-nos i què s'espera de nosaltres, unes vegades de forma molt directa i altres, de forma absolutament subtil i sempre amb la idea que cada gènere és diferent.

S'ha d'intentar aconseguir que els valors i actituds que es transmeten a nens i nenes siguin igualitaris i no discriminatoris, solidaris i no competitius. Així, es fomenta el desenvolupament de persones, homes i dones, en un pla en el qual s'aprengui a respectar les diferències, per complementar i enriquir-nos mútuament, de igualtat en drets i obligacions, confiança entre els sexes, per arribar a aconseguir que les elacions siguin més igualitàries i gratificants.

Freud li va donar gran importància a la sexualitat. Des que el nen neix fins a la pubertat va recorrent unes fases en què la libido o pulsió sexual té una importància determinant, o bé pel seu origen o per l'objecte al qual es dirigeix, o, finalment, per la inhibició que aquesta pateix. Per a Freud hi ha unes etapes en el desenvolupament sexual:

- Etapa oral. En els 2 primers anys de vida. És la boca el principal òrgan de plaer i de coneixement del món extern.

- Etapa anal. Entre els 2 i 4 anys d'edat. La mucosa anal i el posterior control dels esfínters són la font erògena d'aquesta etapa.

- Etapa genital-fàl · lica. Entre els 4 i 6 anys. Són propis d'aquesta etapa la manipulació dels genitals i els complexos d'Èdip i Electra.

- Etapa de latència. Entre els 7 i els 12 anys s'atura la curiositat davant qüestions de tipus sexual i comencen els interessos de caràcter social i cultural.

- Etapa g enital. Es dóna a partir dels 12 anys i en ella es reprèn l'interès i l'activitat sexual centrada i dirigida cap a persones del sexe contrari.

2. MOTIVACIÓ SEXUAL

Des del punt de vista evolutiu, la sexualitat és el mecanisme pel que s'assegura la perpetuació dels gens individuals i de la pròpia espècie. L'impuls sexual és instintiu o, de caràcter innat i reflex. L'ésser humà, a causa que es troba sotmès a una selecció cultural i no purament natural, pot controlar i reprimir la satisfacció de l'instint sexual. Però no pot evitar el propi impuls sexual.

Les conductes sexuals de les diferents espècies han anat seleccionant i fixant mitjançant lleis evolutives. Estan associades al plaer ia estímuls ambientals reforçats, el que garanteix la supervivència dels gens. Les respostes sexuals es troben fixades hereditàriament als organismes; experiments amb diverses espècies han demostrat que la conducta sexual es dispara sense necessitat d'un aprenentatge previ. Animals aïllats des del naixement, se'ls va presentar un company / a quan havien arribat a la maduresa orgànica, responent amb accions de festeig sexual.

En la nostra espècie, la sexualitat juga un paper molt important en el comportament biològic i psíquic. Autors com Freud, interpreten els actes humans des d'un pansexualisme. El desig sexual es constitueix com el principi motivador més important de la nostra conducta. Les altres escoles psicològiques limitar la influència de la sexualitat en els nostres actes, considerant primordial per explicar i comprendre la vida psíquica.

3. CONDUCTA SEXUAL

El paper i la funció de la sexualitat han estat debatuts en l'àmbit científic, mèdic i teleològic. Les religions la consideren pecaminosa si no va orientada a la reproducció i altres concepcions fan l'amor lliure la seva bandera ideològica. El debat continua vigent. En la història de l'evolució humana, la sexualitat apareix com un dels eixos de la configuració de la cultura, és a dir, de la separació dels homínids superiors de la naturalesa, i de la conformació de l'espècie homo sapiens sapiens, com una cosa diferent de la naturalesa, com a història. En societats com la nostra, la sexualitat és present en tots els àmbits de la vida i és el fonament de molts d'ells. En totes les societats la sexualitat és i està en les relacions socials, en l'economia, en les creences, en les institucions, és fonament de la política, i ocupa un espai fonamental en la vida dels particulars. Per ser contingut central i definitori en les seves vides, per caracteritzar de manera fonamental als particulars, perquè imposa destinacions als subjectes, la sexualitat és element organitzador i nucli de la identitat de grups que es constitueixen entorn seu, com els gèneres, i de la autoidentitat de cada individu. La autoidentitat dels subjectes particulars es construeix, en primer lloc, sobre la base de la sexualitat interioritzada en els processos de creixement, en particular els que involucren la separació que permet als subjectes reconèixer els límits entre Jo i l'Altre i entre el mateix i que és diferent. Els processos primaris de conformació dels subjectes estan dominats per la sexualitat com a contingut d'identificació i de classificació, com a ubicació en un món real i simbòlic, també dividit genèricament. Sobre els fonaments de la sexualitat s'organitzen altres aspectes de la autoidentitat-com els que es desprenen de la resta d'adscripcions socials i culturals: la classe social, el grup lingüístic, nacional, religiós, etcètera, i se superposen i combinen amb aquests i amb l'edat. Al llarg del cicle vital, la sexualitat continua sent el nucli definitori del lloc que cadascú ocupa en el món, i de les seves possibilitats d'experiència.

La conducta sexual dels éssers humans ve determinada per una sèrie de factors:

BIOLÒGICS

Sexe biològic: es genera a partir del codi genètic (dones: XX - homes XY) que determina el sexe biològic d'un individu. És el resultat d'accions hormonals durant la vida prenatal, originàriament els fetus són de naturalesa femenina.

Identitat sexual: encara que sol coincidir amb el sexe biològic, hi ha casos on no es produeix tal correspondència. És el paper de masculinitat o feminitat mitjançant el qual cada persona sent les seves tendències sexuals al llarg de la seva vida. Durant molts anys es va creure que era provocada per factors ambientals i educatius, avui dia se sap que hi intervenen certs processos hormonals que condicionen els papers subjectius de la sexualitat, també incideixen aspectes educatius.


EDUCACIONALS:

Influències familiar: la importància de l'educació en els futurs papers sexuals de les persones. Molts comportaments futurs estan determinats per la diferent educació rebuda en l'entorn familiar i social. L'ambient familiar contribueix a fomentar aquestes diferències mitjançant el reforç de conductes masculines o femenines en els jocs, activitats ...

Influències culturals i religioses: la sexualitat està condicionada per les ideologies de la societat i cultura. En la infància s'interioritzen idees morals i culturals relacionades amb la sexualitat. Tot aquest conjunt d'idees interioritzades, servirà com a guia en la futura vida sexual. Malgrat tot, es produeix un conflicte entre els desitjos sexuals de la persona i les normes que pot ocasionar trastorns físics o psíquics. Les ideologies socials van canviant, conductes que havien estat considerades indesitjables en temps passats avui s'accepten.


Des del punt de vista mèdic i psicològic, la sexualitat és un conjunt essencial per a l'equilibri personal. Els éssers humans han abordar sense complexos, acompanyada d'informació que permeti exercir lliure i responsablement la seva conducta sexual i tingui com a límit el respecte. La reivindicació d'una sexualitat com a font de plaer i equilibri psíquic, va més enllà de la de la simple reproducció biològica. L'obscurantisme ideològic i moral, no ha desaparegut del tot.

4. Trastorns psicosexuals

En les persones la conducta sexual està condicionada per factors genètics, hormonals, culturals, ètics, geogràfics, religiosos, educatius, temperamentals, etc. És molt difícil establir una frontera objectiva entre la normalitat i la anormalitat.

Pel que fa a conductes sexuals hi ha diferents valoracions:

- A nivell sociològic són anormals les conductes que difereixen d'aquelles acceptades socialment.

- A nivell mèdic són anormals les conductes poc naturals i insanes.

- La Psicologia sexològica considera sexualment anormal tot el que atempta contra la llibertat de les persones o el que l'individu li produeix sensació de culpa, angoixa o depressió.

En el desenvolupament sexual cal analitzar: la identitat sexual, el paper sexual i l'orientació sexual.

També cal analitzar les quatre fases de la funció sexual: el desig, l'excitació davant l'objecte del desig, l'orgasme o descàrrega d'aquesta excitació, i la resolució o recuperació de l'organisme a la fase prèvia a l'excitació.

La manca d'educació sexual adequada s'origina creences falses i conflictes interns, que donen lloc a una mitologia sexual que ens empobreix com a persones.

Seguint amb la classificació dels manuals DSM IV i CIE 10, es distingeixen els següents trastorns psicosexuals:

PARAFILIAS

Són comportaments sexuals compulsius, abans eren conegudes com perversions sexuals (perversió significa tot comportament humà contrari a les normes socials existents):

Zoofilia: És aquella desviació de l'atracció sexual, en la qual l'individu obté l'excitació de forma preferent o exclusiva amb animals.

Exhibicionisme: La persona sent excitació davant l'exposició dels propis genitals a un estrany que no ho espera. El exhibicionista no intenta mantenir contacte directe amb la persona, es limita a exhibir-se i en alguns casos a masturbar-se en aquest acte. El desordre sol manifestar al voltant dels vint anys, i sol decréixer després dels quaranta.

Voyeurisme: Ve de la paraula francesa voyeur (tafaner). Consisteix en obtenir excitació i plaer sexual en observar ocultament a persones nues, despullant o que es troben en plena activitat sexual. No fa intents de relació amb les persones observades. Sol tractar-se de persones tímides que no reconeixen que això sigui cap manera un tipus de trastorn.

Fetitxisme: És un desordre sexual en què la persona aconsegueix l'excitació sexual a través de l'estímul amb un objecte (fetitxe). Els objectes fetitxes més freqüents són la roba interior, les sabates o els adorns de dona. Se sol presentar en home, com la majoria de parafílies. En certa mesura gairebé totes les persones són fetitxistes, ja que determinades peces exciten el seu desig.

Frotteurismo: Són aquells comportaments lligats al fet de tocar i fregar una persona en contra de la seva voluntat. Normalment es produeix en homes que obtenen el plaer sexual fregant els seus òrgans sexuals primaris contra el cos d'una dona.

Transvestisme: Al transvestisme ha una satisfacció sexual específica per vestir-se amb robes del sexe oposat (és més freqüent en homes). A l'inici l'home sol ser heterosexual i realitza el transvestisme amb alguna peça femenina ocasionalment o en privat. Progressivament comença a moure, parlar i comportar-se com algú de sexe contrari, alhora que les seves relacions tendeixen a ser homosexuals. Aquest desordre s'inicia en la infància. Alguns transvestits evolucionen cap al transsexualisme.

Pedofília: La persona té fantasies sexuals recurrents i altament excitants, impulsos sexuals o comportaments que impliquen activitat sexual amb nens prepúbers o nens una mica més grans. Aquestes fantasies, els impulsos sexuals o els comportaments poden ser cap nens o cap xiquetes, aquests últims són més freqüents.

Masoquisme sexual: Són impulsos sexuals o comportaments que impliquen el fet (real, no simulat) de ser humiliat, pegat, lligat o qualsevol altra forma de patiment.

Sadisme sexual: La persona aconsegueix l'excitació sexual amb comportaments que impliquen actes (reals, no simulats) en què el patiment psicològic o físic (incloent la humiliació) de la parella / víctima és sexualment excitant per a l'individu.

TRASTORNS DE LA IDENTITAT SEXUAL

El transsexualisme. En aquest trastorn de la identitat sexual es dóna una identificació amb el sexe oposat, acompanyada de malestar amb el sexe anatòmic propi i desitjos de sotmetre a tractaments quirúrgics i hormonals per assemblar-se al sexe desitjat. Un home transsexual no seria homosexual, ja que si li atrauen un altre home és perquè es considera dona.

TRASTORNS PSICOLÒGICS I DEL COMPORTAMENT DEL DESENVOLUPAMENT I ORIENTACIÓ SEXUALS

Tal com s'indica al CIE-10, l'orientació sexual en si mateixa (heterosexualitat, homosexualitat i bisexualitat) no es considera un trastorn.

Trastorn de la maduració sexual. La persona sent ansietat o depressió perquè no té clara la seva identitat genèrica o orientació sexual. És freqüent en l'adolescència si no s'està segur de si l'orientació sexual és homosexual, heterosexual o bisexual. També passa a individus que després d'una etapa d'orientació sexual aparentment estable, senten que la seva orientació sexual està canviant.

Orientació sexual egodistònica. La preferència sexual no es posa en dubte, però a causa de trastorns psicògens o comportamentals, es desitja que fos diferent, el que pot portar a la persona a buscar un tractament.

TRASTORNS DEL DESIG SEXUAL

Desig sexual hipoactiu: consisteix en una disminució (o absència) de fantasies i desitjos d'activitat sexual de manera persistent o recurrent. La valoració de deficiència o absència ha de ser efectuat per un expert, tenint en compte factors com l'edat, el sexe i el context de la vida de l'individu, que afecten a l'activitat sexual. El trastorn provoca malestar i dificultats de relació interpersonal.

Aversió al sexe: la persona pateix una aversió extrema i persistent a tots (o pràcticament tots) els contactes sexuals genitals amb una parella sexual.

TRASTORNS DE LA EXCITACIÓ SEXUAL

Orgasme femení inhibit: absència o retard persistent o recurrent de l'orgasme després d'una fase d'excitació sexual normal.

Orgasme masculí inhibit: és l'absència o retard persistent o recurrent de l'orgasme, després d'una fase d'excitació sexual normal, en el transcurs d'una relació sexual normal.

Ejaculació precoç: ejaculació persistent o recurrent en resposta a una estimulació sexual mínima, abans, durant o poc temps després de la penetració, i abans que la persona ho desitgi.

TRASTORNS SEXUALS PER DOLOR

Disparèunia: dolor genital recurrent o persistent associat a la relació sexual, com per exemple en la penetració. Aquest trastorn pot ser d'origen orgànic (inflamació o infecció genital) o sexològic, la causa més comuna d'aquest dolor genital és degut a una excitació inadequada, en no produir-se la lubricació la penetració és dolorosa.

Vaginisme: es produeix per la contracció involuntària de la musculatura del terç extern de la vagina, que impedeix o pertorba el coit.

TRASTORNS DE LA EXCITACIÓ SEXUAL

Excitació sexual inhibida en la dona. Frigidesa: consisteix en el fracàs en l'obtenció de la resposta fisiològica normal durant l'acte sexual.

Excitació sexual inhibida en l'home: Impotència: falla l'obtenció de la resposta fisiològica normal durant l'acte sexual amb absència del reflex d'erecció.

DIFERÈNCIES SEXUALS AL CERVELL

Les investigacions psicològiques que més han transcendit han estat les relacionades amb la diversitat fisiològica en els cervells d'homes i dones, sobretot per la incidència en les seves respectives conductes sexuals. Els mitjans de comunicació van recollir diversos estudis destacant els aspectes més morbosos.

Diversos equips d'investigadors després de fer centenars d'autòpsies a cervells, van poder constatar variacions entre certes zones cerebrals d'homes i dones. Algunes juguen un important paper en molts comportaments sexuals.

Avui dia s'accepta que durant la vida prenatal actuen certs processos hormonals que determinen el sexe del fetus i diverses propietats del cervell.




Causas y tratamientos del vaginismo primario
La no-integración de la vagina en el esquema corporal: en otras palabras, la mujer desconoce su cuerpo. Se imagina una vagina pequeña y estrecha, o piensa que tiene un himen escleroso y grueso que obstruye por completo el orificio vaginal. Nunca se ha mirado la vulva con un espejo, ni tampoco se ha introducido un dedo y, en general, no utiliza tampones. Este problema puede ser superficial: una dosis de información sexual o una terapia sexual permitirán regular el problema en cuestión de meses;
También puede estar relacionada con conflictos inconscientes, o a la ambivalencia de la llegada de un futuro bebé, etc. En este caso, tan solo una psicoterapia analítica o un psicoanálisis permitirán tratar el problema.
La mujer conoce su cuerpo, pero los músculos se contraen cada vez que intenta la penetración: en este caso, el problema es psicológico. Un sexóloga decidirá, con ella, el procedimiento a seguir: psicoterapia, terapia sexual, desensibilización a base de relajación o hipnosis, u otras terapias.
"Llista d'emocions"
Aprendre a identificar les emocions. A continuació donaré un llistat d'emocions més comuns on podrà aprendre més sobre cadascuna d'elles i com superar-les.

EMOCIONS MÉS COMUNS

Ansietat
Amor
Avorriment
Alegria
Angoixa
Apreciació
Confiança en Un Mateix
Compassió
Culpa


Gelosia
Confusió
Depressió
Desesperació
Desconfiança
Enveja
Esperança
Entusiasme
Fastiguejo
Frustració
Tedi
Hostilitat
Impaciència
Indiferència
Insatisfacció
Inseguretat
Irritació
Por
Negativisme
Negació
Ofès
Odi
Optimisme
Paciència
Pànic
Preocupat
Pesismismo
Rebel · lia
Rebuig
Rancor
Ressentiment
Resignació
Satisfacció
Serenitat
Esperança
Estrès
Supèrbia
Tranquil · litat
Tendresa
Timidesa
Tristesa
Vergonya
Valentia
Vitalitat
El conjunt de Guies Clíniques és el fruit del treball realitzat per un grup conformat per investiga- dors i clínics especialitzats en diverses àrees de la salut mental als que agraïm la seva compromís i el seu interès per contribuir a la millora de l'atenció i la qualitat de vida dels pacients, així com del seu entorn familiar i social. Així mateix, agraïm a totes aquelles persones que van revisar i validar aquestes guies; esperem seguir comptant amb les seves valuoses aportacions per a l'actualització i millora contínua d'aquests instal- ments per a la pràctica clínica